Quan falta el sol, entra el gas

L'electricitat que consumeixes la produeixen diverses tecnologies alhora, i el clima decideix quant aporta cadascuna. Al setembre de 2026 la fotovoltaica va ser la primera, amb el 26,3 % de la generació, i el cicle combinat de gas la segona, amb el 20,8 %. Darrere hi van quedar la nuclear (20,4 %), l'eòlica (14,1 %) i la hidràulica (6,9 %).

D'on va sortir l'electricitat al setembre de 2026
Quota de generació per tecnologia, en percentatge.
Dades: pv magazine España, 2 d'octubre de 2026. No sumen 100 perquè no es mostren les altres tecnologies.

Una central de gas, a diferència del sol, s'encén quan cal. Per això, el dia que el cel és cobert i la solar produeix menys, la nuclear segueix al seu ritme, l'eòlica depèn del vent i bona part del que falta ho posa el gas. Una anàlisi de que.es de setembre ho situava així: Espanya cremava gas al ritme més alt en quatre anys, amb un combustible força més car que el 2025.

I això es nota en el preu

El preu del mercat majorista el fixa, hora a hora, l'última central que cal encendre, i quan aquesta central és de gas el marca el gas. Dos diumenges ho mostren. El 27 de setembre, al migdia, amb solar de sobra, el megawatt hora va costar zero. El diumenge 4 d'octubre, amb avís vermell de l'Aemet per pluges torrencials a Barcelona i Girona, aquesta mateixa franja va costar de mitjana 85 euros. I de les vuit de la tarda a mitjanit, sense sol cap dels dos dies, va superar els 160 euros.

Preu horari del mercat majorista, dos diumenges
Espanya, 27 de setembre i 4 d'octubre de 2026. Mitjana horària en euros per megawatt hora.
0 50 100 150 200 250 €/MWh 00h 03h 06h 09h 12h 15h 18h 21h 4 oct, avís vermell 27 set 85 €/MWh 0 €/MWh 12 a 16 h
Diumenge 27 de setembre Diumenge 4 d'octubre, avís vermell per pluges
Dades: OMIE, mercat diari, preu marginal d'Espanya (fitxer marginalpdbc). Mitjana horària calculada a partir dels valors de cada quart d'hora. Mitjana del dia: 113,7 €/MWh el 27 de setembre i 171,8 el 4 d'octubre. Dos diumenges no són una estadística: són un exemple.
Veure les dades en taula
Hora27 set, €/MWh4 oct, €/MWh
00:00183,81204,73
01:00178,33195,34
02:00171,34191,35
03:00166,43187,23
04:00161,57189,46
05:00158,67178,98
06:00160,00181,26
07:00168,18188,62
08:00155,12195,72
09:0083,31185,38
10:0015,09156,71
11:000,22118,72
12:00-0,0190,67
13:00-0,0580,25
14:00-0,0177,77
15:00-0,0191,21
16:001,39132,75
17:0056,93163,66
18:00151,44209,62
19:00193,74233,97
20:00196,63229,92
21:00185,25217,00
22:00175,23213,87
23:00165,09210,16

No tenim el desglossament de generació d'aquell diumenge, així que no afirmem la causa: la mecànica és la de dalt i els preus són el que són. Entre el 30 de setembre i el 4 d'octubre no hi va haver ni una hora per sota de 10 euros; el 26, el 27 i el 29 de setembre en van tenir entre cinc i sis cadascun (el dilluns 28 tampoc en va tenir cap).

Per a una indústria, el que es paga depèn del contracte. Amb preu indexat pagues el de cada hora, el del migdia barat i el de la nit cara. Amb preu fix no veus la corba, però la teva comercialitzadora ja ha posat al preu el cost de cobrir-se. I el terme de potència es paga igual faci sol o plogui. Ho expliquem amb més detall a l'anàlisi del 26 d'agost.

Què evita una bateria, i què no

El problema té dues meitats. Hi ha hores en què sobra solar i el preu cau a zero, com el migdia del 27 de setembre, i hi ha hores en què no hi ha sol i mana el gas. Una bateria es carrega amb el que sobra i ho torna quan falta, de manera que cal menys gas en aquestes hores. Ja passa: al setembre, les bateries i el bombament van tornar 739 GWh a la xarxa en pondre's el sol, davant dels 6.307 GWh que va produir la solar.

El que una bateria no fa és convertir un dia de pluja en un dia de sol. Mou energia d'unes hores a unes altres, i la d'una empresa està pensada per a cicles d'unes poques hores. Redueix el gas de la nit, però no cobreix una setmana de núvols. Per a això calen més generació, més interconnexió i un emmagatzematge de més durada, com el que ja tenen els embassaments.

L'efecte invers: quan plou molt, l'aigua és la bateria

Hi ha un efecte que va en sentit contrari, i també ve del clima. La pluja omple els embassaments, i una central hidroelèctrica és, en el fons, una bateria: guarda energia en forma d'aigua a una certa altura i la lliura quan s'obre la comporta. Quan hi ha aigua, la hidràulica cobreix una part important de la demanda i pressiona el preu a la baixa; quan falta, el buit el cobreixen els combustibles fòssils i el preu puja. AleaSoft ho explicava al març de 2026, després d'un hivern de pluges que va deixar les reserves hidroelèctriques un 50 % per sobre de la mitjana dels últims deu anys.

Les centrals de bombament són la versió literal de la bateria: amb energia sobrant pugen l'aigua a un embassament alt i la turbinen després. I es continuen projectant: al gener de 2026 el Ministeri va concedir l'autorització administrativa prèvia per ampliar la central d'Aguayo, a Cantàbria, amb 1.014 MW de potència de generació i 1.181 MW de bombament.

Però la pluja no és cap regal per a la teva factura. A finals d'octubre de 2024, amb diversos episodis de pluja i vent, el preu mitjà va baixar a uns 68 euros el megawatt hora, el més baix des de juny, i El Periódico de la Energía ho atribuïa a l'eòlica, que va aportar el 27,4 % de l'electricitat davant del 14,4 % de la hidràulica. I al setembre de 2026 la hidràulica va ser només el 6,9 % del mix.

Per què les bateries són la peça que falta

El gas es compra a un preu internacional, així que el que decideix el preu de la llum de nit no es decideix a Espanya. El 2025, segons Enagás i CORES, Algèria va ser el primer proveïdor, amb el 38,5 % del gas que va arribar a Espanya, seguida dels Estats Units, amb el 30 %, i Rússia, amb l'11,4 %. El 2026 el repartiment s'ha mogut: segons que.es, el gas rus ha pujat un 38,4 % en el que va d'any i suposa el 18,3 % de les importacions, i les tensions a l'Orient Mitjà l'encareixen. Rússia no és el proveïdor principal, però tampoc cal que ho sigui: n'hi ha prou que el preu es formi en un mercat internacional.

I les alternatives? Cap no substitueix per si sola el gas de les hores sense sol, i cap no és immediata. La nuclear segueix un calendari de tancament pactat, i el Govern espanyol acaba d'ajornar-lo per a Almaraz: l'Ordre TED/864/2026 la prorroga fins al juny de 2030, amb la volatilitat del gas entre els seus arguments. El carbó és residual, entre el 0,2 % i el 0,7 % del mix la setmana del 13 al 18 de juliol, i les seves últimes centrals tenen el tancament pendent. Els embassaments i el bombament depenen de la pluja i d'obres que triguen anys.

Les bateries no són l'única peça, però són la que falta perquè la solar i l'eòlica serveixin fora de les seves hores, i l'única que es pot instal·lar al mateix lloc de consum: una nau, un magatzem, una fàbrica. Avui n'hi ha molt poques. Tota la flota de bateries d'Espanya sumava 260,8 MW quan la vam explicar l'1 de setembre; només l'ampliació d'Aguayo en sumaria 1.014 MW de generació.

Què pot fer una empresa

Una bateria a la teva instal·lació fa a petita escala el mateix: es carrega quan la llum és gairebé regalada, descarrega quan mana el gas i retalla els pics de potència que pagues tot l'any. En el model d'energia com a servei (EaaS, Energy as a Service) no poses el capital: l'actiu el finança un fons, i el pagament s'integra a la teva operació, pel resultat energètic. BioEsol, fabricant i soci tecnològic de Vesta, s'encarrega del disseny, la instal·lació, l'operació i el manteniment. És un contracte a llarg termini.

Una xifra honesta, no una promesa El que estalviaria una empresa concreta depèn de la seva corba de consum real, del seu contracte i de quanta energia pugui desplaçar. Això no es pot saber sense mirar-ne les dades, i per això aquí no hi ha cap percentatge d'estalvi.

D'on surten aquestes dades