El 20 d'agost de 2026, El Periódico de la Energía va publicar una xifra que va passar força desapercebuda: en els tres mesos anteriors Espanya només havia connectat 40 MW d'emmagatzematge en bateries. Amb això, el total instal·lat a tot el país es quedava en 260,8 MW.
Un número solt no diu res. 260,8 MW pot sonar a molt o a poc segons amb què es compari. Així que el compararem.
Quant són 260,8 MW en realitat
El dia de més consum elèctric de l'agost de 2026 va ser el dijous 13. Espanya va consumir aquell dia 823.007 MWh, cosa que dona una mitjana de 34.292 MW cada hora.
Tota la flota de bateries del país equival al 0,76 % d'aquesta xifra.
apidatos.ree.es), sèrie d'evolució de la demanda, agost de 2026 complet. El percentatge és un càlcul propi.Veure les dades en taula
| Concepte | MW | % de la demanda |
|---|---|---|
| Demanda mitjana horària, 13 ag 2026 | 34.292,0 | 100 % |
| Bombament hidroelèctric disponible | 3.331,4 | 9,7 % |
| Bateries instal·lades a Espanya | 260,8 | 0,76 % |
Dit d'una altra manera: si totes les bateries d'Espanya descarreguessin alhora i a plena potència durant una hora sencera, aportarien 261 MWh. Això és el 0,032 % del que el país va consumir aquell dia.
Val la pena mirar també el bombament hidroelèctric, que és l'emmagatzematge de tota la vida: 3.331,4 MW disponibles, gairebé tretze vegades la flota de bateries. Espanya fa dècades que guarda energia, però amb una tecnologia que necessita dos embassaments i una muntanya entremig. No es posa en un polígon industrial.
I no s'arregla l'any que ve
Aquí és on això deixa de ser una curiositat estadística i comença a importar a una empresa.
Projectes n'hi ha, i molts: al voltant de 2 GW amb autorització administrativa de construcció ja concedida, i uns 12 GW en desenvolupament en diferents fases. Només a l'agost de 2026 es van atorgar autoritzacions per uns 700 MW. El coll d'ampolla no és la falta de projectes. És el temps.
Segons Orka Energía, entre l'autorització i la posada en operació passen uns 10 mesos en projectes híbrids i de 16 a 17 en els independents. El que es va autoritzar aquest agost, per tant, no comença a donar servei fins ben entrat el 2027, i bona part fins al 2028.
Amb aquests terminis, els escenaris per al tancament de 2026 queden així:
| Escenari a tancament de 2026 | MW instal·lats |
|---|---|
| Lent | 334 |
| Base | 751 |
| Ràpid | 1.208 |
Fins i tot l'escenari ràpid deixa Espanya en poc més d'1,2 GW a final d'any. L'objectiu del PNIEC per al 2030 són 22.500 MW. És a dir, en el millor dels casos es tanca el 2026 amb un 5 % del que cal tenir d'aquí a quatre anys.
Per què això acaba a la teva factura
Abans de continuar, un aclariment que cal fer i que gairebé ningú no fa.
Les bateries d'aquest recompte no són les que instal·lem nosaltres. Són emmagatzematge de xarxa: projectes connectats al mercat majorista, que compren i venen energia al sistema. El que fem a Vesta va darrere del comptador, dins de la instal·lació del client, i no apareix en aquestes estadístiques. Barrejar les dues coses per inflar un argument seria fer trampa, i qualsevol del sector ho detecta.
El que sí que comparteixen és la causa i l'efecte. Totes dues escassegen pel mateix motiu, i l'efecte sobre el preu de l'electricitat és exactament el mateix: quan un sistema té molta generació que no pot guardar, el preu s'enfonsa quan sobra i es dispara quan falta.
Aquesta corba la vam explicar amb dades a l'article anterior: el 26 d'agost de 2026 el mercat va estar cinc hores seguides per sota de 0,40 €/MWh al migdia i va arribar a 183 €/MWh aquella mateixa nit.
Aquest diferencial no va ser l'anomalia d'un dia estrany. És la forma que té un sistema elèctric amb molta solar i gairebé cap lloc on guardar-la. I mentre l'emmagatzematge continuï creixent al ritme de 40 MW cada tres mesos, aquesta forma no canviarà.
El sistema ha començat a moure's per un altre costat: des del 18 de setembre de 2026 existeix un mercat que paga per estar disponible en les hores crítiques. El que significa per a una empresa amb bateria, i per què gairebé cap no arriba sola al mínim, ho expliquem a l'anàlisi del mercat de capacitat.
Catalunya, per aterrar-ho
Al juny de 2026, el balanç elèctric de Catalunya va registrar un saldo d'emmagatzematge de -21.282,5 MWh sobre una demanda de 3.371.300,8 MWh. El signe negatiu significa que el bombament va consumir més energia de la que va tornar al sistema.
No és cap escàndol: tot emmagatzematge perd alguna cosa en el cicle de càrrega i descàrrega, de manera que un saldo net negatiu és l'esperable. Però dona la mesura de l'assumpte. En un dels mesos de més sol de l'any, l'emmagatzematge de tota Catalunya va ser, en balanç net, un consumidor.
Què es pot fer mentrestant
Un industrial no té cap capacitat d'influir sobre els 12 GW en desenvolupament, ni sobre els terminis de tramitació, ni sobre quan decideix el sistema resoldre el seu problema d'emmagatzematge.
L'únic sobre el qual sí que té control és darrere del seu propi comptador. Allà la decisió és seva, el termini es mesura en setmanes i no depèn de cap autorització de xarxa.
I aquesta és la conclusió pràctica de tot l'anterior: la qüestió no és si el sistema s'arreglarà, sinó quants anys estaràs pagant el diferencial mentre s'arregla. Amb els terminis damunt la taula, la resposta es compta en anys.
D'on surten aquestes dades
La potència instal·lada, les autoritzacions i els terminis d'execució vénen de l'article de Sandra Acosta a El Periódico de la Energía del 20 d'agost de 2026. Els escenaris de tancament de 2026 i els terminis de construcció són d'Orka Energía, citats en aquesta mateixa peça.
La demanda diària d'agost i el balanç elèctric de Catalunya surten de l'API pública de Red Eléctrica de España, que és oberta, gratuïta i no requereix registre. Vam descarregar el mes d'agost complet, els 31 dies, per poder afirmar quin va ser el dia de més consum sense donar res per suposat.
El 0,76 % és un càlcul nostre: 260,8 dividit entre 34.292. Qualsevol pot refer-lo.
Publiquem amb dades públiques i verificables a propòsit. En aquest sector circulen massa xifres que ningú no pot comprovar.