El 17 de setembre de 2026 el BOE va publicar l'Ordre TED/966/2026, que crea el mercat de capacitat del sistema elèctric peninsular. Va entrar en vigor l'endemà.
Dit en una línia: a partir d'ara el sistema no només paga per produir electricitat. També paga per estar disponible quan cal.
Què és el mercat de capacitat
El sistema elèctric espanyol té un problema que ja hem explicat en aquest blog: al migdia sobra electricitat fins al punt de regalar-la, a la nit en falta, i gairebé no hi ha emmagatzematge per portar l'una a l'altra. Quan se'n va el sol i puja la demanda, algú hi ha de ser.
El mercat de capacitat és la manera d'assegurar-ho. Es calcula quanta potència ferma necessita el sistema per cobrir la demanda en els pitjors moments i es contracta mitjançant subhastes. Qui guanya es compromet a estar disponible i cobra per això un pagament mensual fix per megawatt. Si després no hi és quan el necessiten, paga per l'incompliment.
Les subhastes són a sobre tancat i cada adjudicatari cobra el que va oferir, cosa que es coneix com a pay as bid. Hi haurà subhastes principals, subhastes d'ajust i, mentre tot arrenca, unes subhastes transitòries de caràcter anual per cobrir el forat. Red Eléctrica les administra i la CNMC les supervisa.
Els contractes poden arribar a 15 anys per a nova inversió. Per a instal·lacions que ja existeixen són d'un any, i per a la demanda, d'un a deu.
Qui ho paga: al final, la teva empresa
Aquesta és la part segura. L'ordre finança el mercat amb uns preus unitaris que paguen les comercialitzadores i els consumidors que compren directament al mercat. Aquests preus són un terme d'energia: es paguen per cada quilowatt hora, i són diferents segons la tarifa i el període horari, igual que els peatges.
Les comercialitzadores traslladen aquest tipus de costos als seus clients, així que a la pràctica la teva empresa pagarà el mercat de capacitat per cada quilowatt hora que consumeixi, tingui bateria o no. I quant li toqui dependrà també de l'hora a què consumeix.
Quant suposarà a la factura encara no es sap, perquè depèn del que surti de les subhastes. Però la pregunta ja no és si ho pagaràs. És si estaràs sol en el costat que paga.
Qui pot cobrar, i el llindar que ho canvia tot
L'ordre reconeix cinc tipus de participants: productors, titulars d'emmagatzematge, consumidors finals capaços de reduir el seu consum quan se'ls requereixi, i dues classes d'agregadors: els de demanda, comercialitzadores incloses, i els de producció i emmagatzematge.
Fins aquí sembla que una fàbrica amb bateria pot presentar-se a la subhasta i cobrar. Aquí hi ha la lletra petita.
Per participar pel teu compte cal almenys 1 MW de potència ferma. I potència ferma no és el mateix que potència instal·lada. Cada tecnologia té un coeficient de fermesa, entre 0 i 1, que mesura amb quanta de la seva potència es pot comptar en els moments crítics. La potència ferma és la instal·lada multiplicada per aquest coeficient.
Per a les bateries, el coeficient encara no està fixat. L'ordre deixa la metodologia a un procediment d'operació posterior i el valor a cada convocatòria, a proposta de la CNMC. Les estimacions que maneja el sector el situen entre 0,27 i 0,70, i depèn sobretot de quantes hores seguides pot descarregar la bateria. Com a referència, en altres mercats europeus les bateries de dues hores reben entre 0,14 i 0,44.
Fes el compte amb una bateria d'1 MW instal·lat:
Veure les dades en taula
| Coeficient de fermesa | MW ferms d'1 MW instal·lat | MW instal·lats per arribar a 1 MW ferm |
|---|---|---|
| 0,27 (estimació baixa) | 0,27 | 3,7 |
| 0,70 (estimació alta) | 0,70 | 1,4 |
En cap dels dos casos arriba al mínim. Per entrar sola, una bateria necessitaria entre 1,4 MW instal·lats, si el coeficient surt alt, i 3,7 MW, si surt baix. Això és una bateria d'escala de xarxa, no la d'una nau.
La majoria de les bateries d'empresa, les que s'instal·len darrere del comptador, no arribaran soles al mercat de capacitat.
Per què l'agregador és la peça que falta
L'ordre mateixa preveu aquest cas. Les agregacions es formen precisament amb instal·lacions de menys d'1 MW ferm cadascuna, i és el conjunt el que ha d'assolir el mínim.
Aquí encaixa una altra norma d'enguany, el Reial decret 88/2026, que reconeix la figura de l'agregador independent: una empresa que agrupa bateries i consums flexibles de molts clients i els presenta al sistema com si fossin un de sol.
Juntes, les dues normes dibuixen el camí realista per a una bateria industrial. No entrar sola al mercat de capacitat, sinó a través d'un agregador que sumi la teva amb la d'altres empreses.
El que encara no es sap
Convé ser clars, perquè amb això és fàcil vendre fum:
- Les subhastes no tenen data. L'ordre crea el marc. Les convocatòries arribaran després, mitjançant resolució.
- Els coeficients de fermesa no estan fixats, i d'ells depèn quant val en aquest mercat cada megawatt de bateria.
- No es sap a quin preu sortiran les subhastes. Amb pay as bid cadascú cobra el que ofereix, així que no hi haurà un preu de referència fins que hi hagi resultats.
- Els incompliments es paguen. Qui es compromet a estar disponible i després no ho està, paga. Per a una bateria que a més treballa per a la fàbrica, això obliga a decidir quina part de la seva capacitat es reserva per a cada cosa i en quines hores. Aquest repartiment és la part difícil de tot això.
Qualsevol que avui et posi una xifra d'ingressos per mercat de capacitat per a la bateria de la teva empresa està endevinant.
Què significa per a una empresa que està pensant en una bateria
Tres conclusions, per ordre d'importància.
La primera: una bateria continua justificant-se per la teva factura, no pel mercat de capacitat. Retallar els pics de potència i moure consum de les hores cares a les barates és un estalvi que funciona des del primer dia, tots els dies de l'any. Si una bateria només surt a compte comptant amb els ingressos d'un mercat que encara no ha celebrat cap subhasta, no surt a compte.
La segona: el que canvia és que ara pot haver-hi un ingrés a sobre de l'estalvi. Encara no s'hi pot comptar, però existeix, i tot apunta que en els propers anys el sistema necessitarà més potència ferma, no menys.
La tercera, i la més pràctica: si penses instal·lar una bateria, que quedi preparada per poder agregar-se. Mesura i telemetria que un agregador pugui llegir, un sistema de gestió capaç de reservar capacitat per franges horàries, i un contracte que digui amb claredat qui decideix i qui cobra si algun dia es participa. Res d'això costa gaire si es pensa en dissenyar. Afegir-ho després, sí.
El mercat de capacitat no canvia per què es posa una bateria en una empresa. Canvia el que convé exigir quan es posa.
Si la teva empresa és un magatzem frigorífic, hem desenvolupat què guanya amb una bateria i en quin ordre de seguretat, i aquest mercat és només l'últim esglaó.
D'on surten aquestes dades
Tot el que es diu aquí de la norma surt del text de l'Ordre TED/966/2026, publicada al BOE el 17 de setembre de 2026: el llindar d'1 MW de potència ferma i les agregacions (articles 7 i 11), el pagament segons oferta (article 15), el paper de Red Eléctrica i la CNMC (articles 17 i 18), la retribució mensual (article 20) i el finançament mitjançant un terme d'energia (articles 30 i 31).
El rang de coeficients de fermesa per a bateries no és a l'ordre. És una estimació del sector, recollida en l'anàlisi d'AleaSoft publicada el 27 d'agost de 2026. Sobre l'agregador independent, vegeu l'anàlisi del Reial decret 88/2026 al mateix mitjà.
El càlcul del llindar és nostre: 1 dividit entre 0,70 dona 1,4, i 1 dividit entre 0,27 dona 3,7. Qualsevol pot refer-lo.