Primer, la pregunta de fons: hi ha energia per a més habitatges?
Falten habitatges a Espanya. El Banc d'Espanya calcula que des del 2021 se n'han acumulat uns 755.000 menys dels necessaris, i BBVA Research ho xifra en uns 700.000. Sigui quina sigui la xifra exacta, la pregunta és senzilla: si demà existissin tots, hi hauria electricitat per a ells?
Fem el compte. Un habitatge mitjà consumeix uns 4.600 kWh a l'any (el kWh és la unitat que veus a la factura de la llum). Multiplicat per 755.000 habitatges, en surten uns 3.500 milions de kWh: l'1,4 % de tota l'electricitat que va consumir Espanya el 2025. Per comparar, aquell mateix any el consum total d'electricitat va créixer un 2,8 %, el doble. El país ja va absorbir, en un sol any, el doble de l'electricitat que necessitarien tots els habitatges que falten.
Aleshores, on és l'embús? A la xarxa
Pensa en l'aigua. Un embassament pot tenir aigua de sobra, però si la canonada que arriba al teu barri és estreta, l'aixeta no raja amb força. Amb l'electricitat passa igual: el que es queda curt en alguns llocs no és l'energia, sinó la xarxa de distribució, és a dir, els cables i transformadors que reparteixen la llum pels barris.
Convé separar dues paraules. Energia és quanta llum gastes en total, per exemple en un any. Potència és quanta en demanes alhora en un moment donat. La xarxa es construeix per a la potència: ha d'aguantar el moment en què molts veïns cuinen, posen l'aire condicionat i carreguen el cotxe alhora. BBVA calcula que un habitatge necessita de mitjana uns 5 kW de potència (kW són quilowatts: més o menys el que demanen alhora un forn, una rentadora i un aire condicionat).
Aquí és el problema. Segons l'informe que BBVA Research va publicar l'agost de 2026, quasi 9 de cada 10 punts de connexió de la xarxa dels barris (el 88 %) tenen menys d'1 MW lliure (un MW són mil kW). Amb 5 kW per habitatge, 1 MW dona per a uns 200 habitatges: una promoció petita, no un barri nou.
En total, l'informe calcula que la xarxa de distribució té lliures uns 25.700 MW. Si es dedica a habitatge un terç d'aquesta capacitat, que és el que consumeixen avui les llars, hi ha lloc per a una mica més d'1,6 milions d'habitatges, més dels que falten. El problema és que aquest lloc no és sempre on es vol construir.
On es nota: l'exemple de Barcelona
L'informe mira ciutat per ciutat. A Catalunya la situació és millor que la mitjana: el dèficit d'habitatge és d'uns 130.000 i, segons el càlcul, la xarxa té lloc per a més d'un milió. Però la mitjana amaga diferències entre barris. Això és el que surt en comparar els habitatges previstos als grans desenvolupaments amb els que hi cabrien amb la capacitat lliure d'avui.
A Sants-Montjuïc, on són la Marina del Prat Vermell i Fira Montjuïc, hi ha unes 12.500 habitatges previstos i la xarxa actual arribaria per a uns 9.900: faltaria lloc per a unes 2.600. A Sant Andreu, on és la Sagrera, sobra capacitat. Són càlculs teòrics, fets amb les mateixes hipòtesis a tot arreu. No són una promesa de connexió ni una denegació de ningú.
Quan de debò no hi ha lloc, el problema és real. BBVA cita el cas d'Estepona, on 72 habitatges acabats es van quedar sense subministrament elèctric i no es van poder lliurar.
Per què triga tant?
Ampliar la xarxa per a un barri nou pot portar de cinc a vuit anys: cal planificar, demanar permisos, fer l'estudi ambiental, aconseguir el terreny per a una subestació (la gran «caixa» que reparteix la llum a un barri) i construir-la. I els rellotges no van al mateix ritme: els promotors denuncien que els permisos d'accés a la xarxa caduquen als cinc anys, mentre que tirar endavant un pla urbanístic pot portar de deu a vint.
Al darrere hi ha un límit de diners. Cada any, les empreses que gestionen les xarxes només poden invertir, i cobrar a la factura de la llum, fins a un topall: el 0,13 % del PIB a les xarxes de distribució. Segons BBVA, la regulació de la dècada passada va limitar el desenvolupament de la xarxa a favor de l'equilibri financer, i això va frenar la inversió durant anys.
Això comença a canviar. El Reial decret 640/2026, de juliol, puja aquests topalls en 17.900 milions d'euros fins al 2030. Ull amb la lletra petita: és un sostre, no una despesa. Permet invertir més, però no obliga a construir res. I des del març, una altra norma (el Reial decret llei 7/2026) dona prioritat d'accés a la xarxa a les actuacions d'habitatge. Falta que es desenvolupi per saber com s'aplicarà.
Un advertiment: la xarxa no explica la crisi de l'habitatge
Seria un error concloure que la xarxa és la causa que falten habitatges. BBVA ho diu amb claredat: no és el factor que més frena la construcció. Pesen altres factors, com l'escassetat de sòl i de mà d'obra, els tràmits o l'encariment de la construcció. La xarxa és un obstacle més, i creixent, que convé veure a temps.
I si no és un habitatge, sinó una fàbrica
La mateixa xarxa alimenta la indústria. L'informe preveu que la demanda d'electricitat creixi al voltant d'un 45 % fins al 2030, per l'electrificació de processos industrials, el cotxe elèctric i els centres de dades. Una empresa que necessiti més potència per ampliar la seva planta o electrificar-la fa cua al mateix lloc que una promoció d'habitatges.
Mentre la xarxa s'amplia, hi ha una cosa que sí que és a les teves mans: aprofitar millor la potència que ja tens. A la factura d'una empresa, els pics (els pocs minuts en què es demana molta potència de cop) obliguen a contractar més potència i a pagar-la tot l'any. Una bateria retalla aquests pics: la planta funciona igual, però demana menys de cop a la xarxa.
Té un límit que convé dir. BBVA recomana impulsar l'emmagatzematge i la flexibilitat, però «no com un substitut de l'expansió de la xarxa». Una bateria no arregla l'embús d'un barri, ni et garanteix que la distribuïdora et concedeixi més potència: això depèn d'ella. El que sí que pot fer és ajudar-te a pagar menys per la que ja tens.
En el model d'energia com a servei (EaaS, Energy as a Service) no poses el capital: l'actiu el finança un fons i el pagament s'integra a la teva operació. BioEsol, fabricant i soci tecnològic de Vesta, s'encarrega del disseny, la instal·lació, l'operació i el manteniment. És un contracte a llarg termini.
D'on surten aquestes dades
- Quasi totes les xifres de xarxa, capacitat, Barcelona i Estepona: «La saturación de la red eléctrica en España y su papel en la escasez de vivienda nueva», BBVA Research, agost de 2026. Això d'«habitatges que hi caben» és capacitat teòrica, amb 5 kW per habitatge i el 31,5 % de la capacitat per a llars.
- Dèficit d'habitatge: Soledad Núñez, sotsgovernadora del Banc d'Espanya, 23 de setembre de 2026 (EFE). Les estimacions del dèficit són discutides.
- Consum d'electricitat el 2025: comunicat de Red Eléctrica, març de 2026. Llars: INE, Estadística Continua de Población.
- Topalls d'inversió en xarxes: Reial decret 640/2026 (BOE-A-2026-16661). Prioritat d'accés: Reial decret llei 7/2026 (BOE-A-2026-6544).
- Permisos que caduquen als cinc anys: idealista, 8 de juny de 2026, amb dades dels promotors. És una xifra de part.
- Càlcul propi: 755.000 habitatges per uns 4.600 kWh a l'any donen uns 3,5 TWh, l'1,4 % dels 256 TWh que va consumir Espanya el 2025. Qualsevol pot refer-lo.